- Avui en Miquel Molina reflexiona al seu article sobre la nova xarxa social que s’està teixint per respondre a les carències de l’Estat, i avui ho he pogut comprovar en primera persona. Ahir em vaig deixar una bossa al gimnàs DIR Maragall. Contenia roba i la meva cartera. Aquest matí m’han trucat del gimnàs i m’han explicat que el va deixar a la recepció una clienta que se l’havia trobat a sobre del seu cotxe.Tot plegat és estrany, i a més coincideix que ahir es publicava un reportatge de Raúl Montilla i Luis Benvenuty a La Vanguardia que parlava justament d’això, de que es tornen més objectes perduts, que la crisi accentua la solidaritat.No hi faltava res, hi eren fins i tot els diners. Aquesta bossa ha passat al menys per tres mans: La persona que la va treure del gimnàs, la que la va trobar, i els treballadors del DIR.Hi ha dies que torno a aquells anys en els que llegia l’horòscop, que crec en les al·lineacions estelars.
martes, 7 de febrero de 2012
La crisi fa créixer la xarxa social de la solidaritat
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Crec sincerament que la crisis ens pot accentuar la bona persona que portem dins, però si el cas es molt extrem (sense feina, sense atur) també surt la cara menys amable i el "primer miro per a mi". Crec que sobretot has tingut molta sort i per això m'agrada llegir-ho i començar el dia amb una mica d'optimisme.
ResponderEliminarHola Josep! Ahir estava força contenta pel que em va passar i tot va coincidir amb la publicació d'aquests dos articles sobre el retorn d'objectes perduts. Confesso que abans d'ahir, quan vaig llegir el primer reportatge en el que es deia que la crisi feia augmentar la solidaritat vaig pensar el mateix que comentes. El cert és que no se el perquè del que va passar i perfectament pot obeir al motiu que dius: bona gent.
ResponderEliminarHi ha dies que tot surt a l'inrevés i d'altres que tot sembla encaixar, i no se si són els estels o què, però no té a veure amb res que sigui racional, no és fantàstic? Moltes gràcies pel teu comentari!